Arribarem amb autobus de la linea de Sagales a Palau de Plegamans, i caminarem per l’antiga carretera direcció a Caldes. La deixarem per entrar pel carrer principal del Barri de Dalt, que abans era un camí de terra, ara es totalment asfaltat i que porta desprès de creuar la riera de Caldes a l’antiga Granja – Masia de Sant Roc en uns 25 minuts.

Desprès de creuar la Riera, deixarem un camí a la dreta i seguirem pel que fa una mica de pujada que al poc a la nostra dreta veurem un grup de grans arbres plataners, es on esta la Font de Sant Roc.

En l’actualitat es troba en molt mal esta de conservació. Anys en rere, havia estat un gran lloc de reunió els dies festius, de famílies en el seu berenador. La seva abundant aigua va a parar a una bassa doble, desprès el desguàs de l’aigua sobrant, va directa als conreus propers.

Deixarem la Font de Sant Roc, i agafarem el camí que avanç aviem deixat, ara està a la nostra esquerra. Es de terra, i passarem entre el bosc i uns xalets, desprès uns camps i a la seva part mes esquerra trobarem la Font de Can Pujol.

Esta al vell mig d’un bosc de Pins i alzines molt antics i de gran vellesa. Aigua fresca i abundant. Te en les seves rodalies, moltes explanades per gaudir de la natura que ens rodeja. Igual que l’anterior, dona l’aigua a una gran Bassa .

La Font de la Riera de Can Pujol :Esta situada per sota de la Font de Can Pujol, a uns 5 minuts i a peu de La Riera de Caldes, a la seva banda dreta. Es molt abundant el seu cabal d’aigua.

Popularment , es creu que es el sobrant de la Font de Can Pujol. Nosaltres creiem que la seva beta d’aigua es independent una de l’altra. Les dues Fonts que pertanyent a la Masia de Can Pujol, es troben dintre del Municipi de Caldes de Montbui.

Des de Can Pujol , son varis els camins que podem anar fins la Finca de Torre Marimon, de la Diputació de Barcelona. Una petita carretera asfaltada ens pot portar, o bé, per dintre del bosc i passant per la depuradora, també arribarem a la Finca d’ensenyament agrícola i forestal. A les afores trobarem una petita Àrea Recreativa amb la seva Font, cal dir que es d’aigua clorada de xarxa.

Punt final : Podem fer el mateix camí per tornar a Palau o per la carretera, que no us recomanem per volum de cotxes, o be, podem esperar el bus de linea a peu de la cruïlla de la carretera de Torre Marimon amb la de Caldes.

Tot el recorregut el podem fer amb un matí, no te desnivells notables, i molta ombra al estius, es apte per tota la família.

Hem arribat a Castellar del Vallès, amb vehicle propi o amb el autobús de linea des de Barcelona o Sabadell. Serà un recorregut molt senzill, inclòs el podríem fer amb el nostre vehicle… millor es caminar, serà un matí i  apte per tots. Ens dirigirem a la part mes nord de la població i agafarem el camí de terra en direcció a Can Cadefalc o a l’Ermita de Puig de la Creu. Fem camí, per la dreta tenim conreus i a l’esquerra bosc. A un 15 minuts i a la dreta del camí, trobem la edificació de la Mina, que subministra l’aigua a tots els conreus propers mitjançant uns petits canals.

Conreus regats per l’aigua de La Mina                           Font dels Cassots

A poca distancia agafem un camí a la nostra dreta, que fa una certa pujada , no massa lluny trobem una explanada i la Font dels Cassots. En la part superior està la casa. Aquesta font es molt apreciada per la gent de Castellar. Tornem al camí principal,  a pocs minuts troben una antiga tanca de la finca de Can Canyelles, nosaltres seguim sempre pel camí principal, deixem el que indica per medi d’un cartell que porta directa a la Masia, front d’aquesta i a peu del camí , està la Font del Lleuré .

Font del Lleuré
Havia sigut una font amb un important cabal d’aigua, per això era molt concorreguda per la gent de Castellar, la seva explanada feia bo de passar el dia. Des de fa uns anys esta totalment seca.
A poca distancia de l’anterior i al costat , també dret del camí , es troba la Font dels Gossos , es modesta, entre unes roques tenim el broc de la font, que curiosament,  mai es seca. Excursionistes, ciclistes, volateries, casadors poden confiar amb l’aigua d’aquesta font.

Font dels Gossos

Altres Fonts de les Rodalies :

Prop de l’ermita del Puig de la Creu, està la Font de Gurri.
A l’antic camí de Can Padró a Can Cadefalc trobarem, a l’esquerra la Mina de Can Padró, es de molt poc cabal. Avui en dia, podem veure la canal que portava l’aigua a la Masia.
Prop de  Can Catefalc, entre el bosc de pins, està la seva antiga font.
La Font del Plàtans, està  del camí de Can Catefalc a Les Arenes, al costat del Torrent del Castelló.

Al donar per finalitzat l’Itinerari, tindrem que tornar pel mateix camí, fins Castellar del Vallés  Si ens troben en l’Ermita del Puig de la Creu , un camí molt pronunciat baixa per el costat de la Cantera, fins les primeres cases de Castellar, que son la referència per arribar sense problemes.

Hem arribat amb vehicle propi o amb l’autobús de linea des de El Masnou a Teia.

Població del Maresme no massa gran, a pesar de la proximitat de l’Àrea Metropolitana, conserva encara el tradicional poble coster, te tots els serveis i amb boniques i notables masies per les seves rodalies.

Des del centre seguim pel el carrer principal que es la pròpia Riera, fins al final en el barri de Can Lledó. Allí esta una cruïlla de tres camins, agafarem el que esta mes a la nostra dreta i amb una antiga cadena en des ús, que ens portarà directament a La Torra, finca actualment abandonada. A ma esquerra del camí principal que ens porta directament a l’antiga masia de La Torra, i poc avanç d’arribar-hi, trobem el Llac i la Mina que li subministrava l’aigua, actualment completament seca.

Tornem al camí principal, deixem els antics corrals a l’esquerra, seguim fins a una cadena, a partir d’aquí, farà una pujada ben forta durant uns 20 minuts fins trobar el monument del Sant Crist. Es un punt per veure tot Teia als nostres peus. Deixem el camí ample per un mes petit de la dreta i tant mateix, agafarem un curriol que a poc trobem la font del Ocell.

Font ben arranjada, surt l’aigua de la boca del ocell. A l’estiu es seca. De la pica de la font un caneló porta l’aigua sobrant a un abeurador petit pels animals. Tornem al camí de sobre la font, a poc trobem l’edifici del Refugi, propietat de la Societat de Casadors de Teia. Sempre obert a tothom i molt net a seu interior. (Cal respectar-ho) Al seu costat està la Font del Refugi amb aixeta ( tanqueu-la si feu us.)

Des de aquest lloc, podem gaudir d’una vista esplèndida de Teia i rodalies.

Seguim pel camí d’amunt del Refugi, a poc en una gran baixada es fa un sender per desprès fer una forta pujada, anem ara entra una pineda fins trobar un camí ample, girem a la dreta en aquest camí, va planegem, passem per una lloc molt curiós, son unes gran roques que fan la nostra admiració per la seva bellesa.

A uns deu minuts mes, trobem la Font de les Piques. Una mina subministra l’aigua a la font. Es de poc cabal tot l’any. Podem sempre trobar “cap grossos dintre de les quatre piques “. Al poc arribarem al Cementiri i a Teià.

L’itinerari es pot fer en menys de tres hores. No es massa difícil, tu tom pot fer-ho. A la primavera podem trobar esparracs i a la tardor bolets en el bosc que passem i a l’estiu en la zona esportiva, comte amb una piscina molt acollidora amb un Restaurant casolà.

Ramón Solé Lacomba

Podem arribar amb el nostra vehicle o per medi dels FFCC. de la Generalitat. Prop de l’estació està l’Església, darrera trobem la primera, La Font de Pallejà . Es una de les Fonts del Municipi mes antigues. Era el punt de reunió de la gent de Pallejà, en l’actualitat casi està en l’oblit.

Ens dirigirem per els carrers mes a prop de les vies del tren, (Duran 2006 – 09 han estat en obres pel soterrament de les vies ) continuem uns 20 minuts, per trobar el camí que porta al nou Cementiri. Abans d’arribar, trobem un cartell que ens indica la possibilitat d’anar a la font de les Rovires o a la Font del Carinyo. Agafarem el camí de l’esquerra que està asfaltat i passa per davant de l’Institut de Pallejà.

Seguirem el camí que amb una forta pujada ens portarà fins deixar a la dreta la Masia, i a poca distancia a l’esquerra trobarem l’entrada del camí de la Font del Carinyo, fa molts anys era com un jardí de la Masia.

Tornem al camí principal, fem camí, ara es planer i passem entre bosc i algun conreu, a uns 15 minuts al deixarem per baixar per un caminet fins a peu del Torrent dels Bufadors, a un costat de la petita esplanada trobem la Font de les Rovires. Es un lloc molt acollidor per la seva vegetació. En èpoques de pluges, sota de la font, podem gaudir d’un petit salt d’aigua que forma el propi Torrent.

.

Creuem el torrent per un camí que desprès d’un 10 minuts trobem un altre mes ample que puja direcció al Turó del Bori ( que no arribarem), ara el camí fa una pujada lleugera fen un serpentegi fins al primer camí de la dreta ben marcat , l’agafarem, també fa pujada fins arribar entra un bosc de pins, cremat fa uns anys, trobem a la nostra esquerra la Font de La Teula. Abans era de cabal molt abundós, en l’actualitat la trobem durant tot l’any que surt, gota a gota.

.

Finalitzem aquí el recorregut matinal o d’una tarda d’estiu. Es apte per tu tom, donat que te pocs desnivells i la seva dificultat es casi nul·la. Per tornar a Pallejà, retrocedim fins el camí mes ample i baixem en pocs minuts fins a tocar el nou cementiri i per el camí asfaltat arribarem a Pallejà.

Ens trobem a peu del Montseny, a pocs quilometres de Sant Celoni, Gualba es un Poble molt tranquil, donat que la carretera acaba aquí, cal indicar que es punt de partida de moltes excursions prioritàriament per fer a peu i per BTT.

A poc d’entrar a Gualba, a la nostra dreta agafem el passeig del Montseny, i a poc un carreró que fa una certa baixada fins l’esplanada de la font de Can Blanxó. Es molt visita per agafar aigua o estar simplement a l’ombra d’aquest lloc tranquil prop de la Riera. Es molt abundosa i apreciada les seves aigües. Un petit camí baixa a l’antic safareig, avui ple de bardisses.

Font Can Blanxo

Tornem a la carretera o carrer principal de Gualba, passem pel costat de l’Església, que dintre de la seva plaça esta una font. Girem per el carrer Bisbe Pons, anem directament al Parc de la Riera on està la Font del Ferro. Esta al costat de les restes del Molí i d’un pont antic.

Seguim pel costat de la riera i a poc a l’esquerra trobem una mica per de munt d’una explanada la Font del Pont.

Font del Pont

Seguim pel camí al costat de la riera a uns tres-cents metres creuem una passera la Riera, on trobem la Font de l’Illa. L’aigua dona en una pedra de granit, graduada per un pedal la seva sortida. Es cuiros que l’ombra del raig es com l’agulla d’un rellotge de sol. Podeu consultar quina es l’hora ?

Font de l’Illa

Prop tenim el Cirerer d’Arboç de Can Prat, cremat l’any 1994 per l’incendi Forestal d’ aquella zona, era un arbust monumental, va morir i es com un record permanent d’aquell succés.

Podem finalitzar el recorregut en aquest punt. Ha sigut fàcil, planer i tranquil. En poc mes d’una hora i per les rodalies de Gualba.

Podríem allargar-lo i visitar el Parc del RACC., i les seves instal·lacions, algunes fonts i el gran Salt d’aigua o Cascada. ( 2 hores)

Font del Ferro