Fonts Naturals

Podem arribar amb el nostra vehicle o per medi dels FFCC. de la Generalitat. Prop de l’estació està l’Església, darrera trobem la primera, La Font de Pallejà . Es una de les Fonts del Municipi mes antigues. Era el punt de reunió de la gent de Pallejà, en l’actualitat casi està en l’oblit.

Ens dirigirem per els carrers mes a prop de les vies del tren, (Duran 2006 – 09 han estat en obres pel soterrament de les vies ) continuem uns 20 minuts, per trobar el camí que porta al nou Cementiri. Abans d’arribar, trobem un cartell que ens indica la possibilitat d’anar a la font de les Rovires o a la Font del Carinyo. Agafarem el camí de l’esquerra que està asfaltat i passa per davant de l’Institut de Pallejà.

Seguirem el camí que amb una forta pujada ens portarà fins deixar a la dreta la Masia, i a poca distancia a l’esquerra trobarem l’entrada del camí de la Font del Carinyo, fa molts anys era com un jardí de la Masia.

Tornem al camí principal, fem camí, ara es planer i passem entre bosc i algun conreu, a uns 15 minuts al deixarem per baixar per un caminet fins a peu del Torrent dels Bufadors, a un costat de la petita esplanada trobem la Font de les Rovires. Es un lloc molt acollidor per la seva vegetació. En èpoques de pluges, sota de la font, podem gaudir d’un petit salt d’aigua que forma el propi Torrent.

.

Creuem el torrent per un camí que desprès d’un 10 minuts trobem un altre mes ample que puja direcció al Turó del Bori ( que no arribarem), ara el camí fa una pujada lleugera fen un serpentegi fins al primer camí de la dreta ben marcat , l’agafarem, també fa pujada fins arribar entra un bosc de pins, cremat fa uns anys, trobem a la nostra esquerra la Font de La Teula. Abans era de cabal molt abundós, en l’actualitat la trobem durant tot l’any que surt, gota a gota.

.

Finalitzem aquí el recorregut matinal o d’una tarda d’estiu. Es apte per tu tom, donat que te pocs desnivells i la seva dificultat es casi nul·la. Per tornar a Pallejà, retrocedim fins el camí mes ample i baixem en pocs minuts fins a tocar el nou cementiri i per el camí asfaltat arribarem a Pallejà.

Ens trobem a peu del Montseny, a pocs quilometres de Sant Celoni, Gualba es un Poble molt tranquil, donat que la carretera acaba aquí, cal indicar que es punt de partida de moltes excursions prioritàriament per fer a peu i per BTT.

A poc d’entrar a Gualba, a la nostra dreta agafem el passeig del Montseny, i a poc un carreró que fa una certa baixada fins l’esplanada de la font de Can Blanxó. Es molt visita per agafar aigua o estar simplement a l’ombra d’aquest lloc tranquil prop de la Riera. Es molt abundosa i apreciada les seves aigües. Un petit camí baixa a l’antic safareig, avui ple de bardisses.

Font Can Blanxo

Tornem a la carretera o carrer principal de Gualba, passem pel costat de l’Església, que dintre de la seva plaça esta una font. Girem per el carrer Bisbe Pons, anem directament al Parc de la Riera on està la Font del Ferro. Esta al costat de les restes del Molí i d’un pont antic.

Seguim pel costat de la riera i a poc a l’esquerra trobem una mica per de munt d’una explanada la Font del Pont.

Font del Pont

Seguim pel camí al costat de la riera a uns tres-cents metres creuem una passera la Riera, on trobem la Font de l’Illa. L’aigua dona en una pedra de granit, graduada per un pedal la seva sortida. Es cuiros que l’ombra del raig es com l’agulla d’un rellotge de sol. Podeu consultar quina es l’hora ?

Font de l’Illa

Prop tenim el Cirerer d’Arboç de Can Prat, cremat l’any 1994 per l’incendi Forestal d’ aquella zona, era un arbust monumental, va morir i es com un record permanent d’aquell succés.

Podem finalitzar el recorregut en aquest punt. Ha sigut fàcil, planer i tranquil. En poc mes d’una hora i per les rodalies de Gualba.

Podríem allargar-lo i visitar el Parc del RACC., i les seves instal·lacions, algunes fonts i el gran Salt d’aigua o Cascada. ( 2 hores)

Font del Ferro

L’Estany es un petit poble del Bages, que no ha volgut evolucionar industrialment, ni tampoc fer grans urbanitzacions el seu contorn, conservant, així, l’arrel de muntanya i el respectar el medi ambient.

Cal visitar l’important Monestir de Santa Maria de l’Estany, on trobarem en l’entrada, el servei d’Informació i Turisme de la vila, on podrem consultar itineraris d’aquesta zona.

Son nombroses les fonts naturals, cal destacar dues :

Font Vella :

Front al carrer que porta al Monestir a peu de carretera esta aquesta antiga font, que data del 1796. Unes escales ens baixen fins la font. Actualment pràcticament no raja aigua dels seus brocs de pedra … Es una verdadera pena, per que, desprès de casi tres-cents anys… no podem gaudir de la seva apreciada aigua.

Font del Mig Prat :

Situada a no mes d’un quilòmetre direcció a Moià i al costat esquer de la mateixa carretera.

Fonts d’aigua de xarxa pública

Font de Santa Maria :

Està darrera del Monestir en una petita plaça i jardins.

Sobre la font esta l’imatge de la verge.

Font de la Plaça de la Vila :

Petita font al costat de l’Ajuntament.

Font del Dr. Vilardell :

Situada entre el carrer del Dr. Vilardell i la carretera a Moià.

La Mina :

No es d’aigua , va ser construïda a l’any 1554, per fer dessecar les aigües de la plana de l’Estany, on era un estany, disposa d’una Mina sud d’entrada i una sortida per la Mina nord, que per una petita canal va a parar a la Gavarresa.

Finalitzem aquí l’itinerari, sols dir, que es de fàcil accés per tothom, donat el relleu totalment planer i que podem fer-lo en un matí.

Podeu demanar-nos mes informació sobre l’Estany i les seves fonts Naturals o fotografies.

Ramón Solé Lacomba

Cantonigros, es un poble que a penes a crescut en el temps, o no ha volgut creixé. Per arribar, ens dirigirem a Vic, d’allí agafarem la carretera de Roda de Ter a Rupit, anirem amb compta per les nombroses corbes i carretera estreta, fins arribar a Cantonigros.

Tant sols entrar i al segon carrer trobem un cartell a la dreta que ens indica l’indret de La Foradada, deixarem el nostre vehicle en aquest punt i ens dirigirem pel camí asfaltat avall. Passem pel camp de futbol, ara el camí es fa pedregós i va baixant ràpidament, a uns 20 minuts, trobem una cruïlla de camins i un cartell que ens indica el camí a El Esquirol o be, a La Foradada, agafarem aquest últim que ja es un camí mes estret. Tenim d’anar amb compta en no relliscar, es un lloc molt humit i fa una ràpida baixada, en els trams mes forts tenim unes baranes. A uns 10 minuts arribarem a La Foradada. La Font de La Foradada, situada a ma dreta tot arribant a la Gorga. Esta dintre d’una antiga caseta.

La Foradada, es un gran Salt d’aigua impressionant, i al costat la gran roca foradada.

Ja a la carretera, seguim direcció a la Gasolinera, agafarem un camí forestal a la dreta que porta a Sant Corneli, a poc d’entrar trobarem la Font dels Enamorats amb aixeta, a la dreta i a peu de camí. A poca distancia de l’anterior i també a la nostra dreta del mateix camí, esta la font del Rajolí , curiosament situada a sota d’un faig, actualment està seca .

Ara tornem a la carretera i anirem direcció a Vic, avanç de creuar el pont de les Perxes, agafem la pista que porta al Santuari de Cabrera. Passat l’antic Molí del Puig i a la dreta esta la Font de Cabrera, al mig del bosc. Te forma d’ermita i raja un bon cabal. No ens tenim de confondre, el santuari no esta prop, si no a uns 4 quilometres i a mes de 1290 metres d’altura.

Moltes son les fonts que podem trobar a les rodalies de Cantonigros, La Font Vella, La Font Negra, La de la Pietat, de La Baga, de Sant Jordi, La del Rector. I avanç d’arribar al aparcament del Santuari de Cabrera una pista tancada amb una cadena ens pot portar fins el naixement del Riu Fluvià. Un cop visitat el santuari, donarem per finalitzat l’itinerari.