Categoria: Noticies

Bebem aigua de l’aixeta!

Aigua de l’aixeta per Adam Majo


adam | Manresa | dimarts, 16 de desembre de 2008 | 19:57h
A la Gran Bretanya, fins als anys 90 del segle XX, quan hom demanava aigua embotellada, aquesta era amb gas. A ningú se li havia passat pel cap la possibilitat de comercialitzar un producte, l’aigua sense bombolles, que es pot obtenir de forma gairebé gartuïta obrint l’aixeta de casa. Però un bon dia algú va posar al mercat ampolles d’aigua de plàstic i va dir als consumidors que les compressin perquè era més bona i saludable. Sorprenentment, la iniciativa va prosperar i les xifres de vendes es van situar molt per damunt del què havien previst. De seguida es van realitzar estudis per analitzar el fenòmen i van descobrir, per exemple, que la majoria de bevedors d’aigua embotellada no la distingien de la de l’aixeta si els canviaven els embossos i que el seu consum responia sobretot a qüestions subjectives, deslligades de les qualitats intrínsiques del producte. Veure aigua embotellada era Chic, donava, o això es creien els seus consumidors, status i l’estudi va confirmar allò que els professionals del Màrqueting saben prou bé, que la gent tendim a valorar més allò que ens costa diners.

Però la societat evoluciona i les percepcions col·lectives també. Al segle XXI el que toca, i ja està bé, és comprometre’s amb el medi ambient. El reciclatge i el consum responsable és trendy, les ampolles de plàstic que s’han de llençar són lletges i beure aigua de l’aixeta, que no necessita transport motoritzat ni embossos difícils de reciclar és definitivament cool. Al Regne Unit el consum d’aigua embotellada ha disminuït i ja no quedes gens bé si et passeges amb una ampolla de plàstic traient el cap de la motxilla.
Aquí, malauradament, ens hem instal·lat en la primera etapa del procés. I no només a l’àrea metropòlitana, on és cert que l’aigua de l’aixeta té foça mal gust (a causa de la salinització del llobregat, per cert), sinó també a comarques de l’interior que disposen d’una aigua de boca de qualitat més que acceptable. A partir d’uns mínims el gust de l’aigua depèn sobretot del costum. A Manresa, pèr exemple, si t’aveses a veure aigua de l’aixeta, la trobes tant o més bona que qualsevol de les comercials. Seguir pensant que allò que es paga és sistemàticament més bo que allò públic és absurd i, en aquest cas, mediambiental-ment desatsrós.
Si a això li afegim el mite indemostrat de la necessitat de consumir tres litres d’aigua al dia –a l’estiu té un cert sentit, però a l’hivern és senzillament ridícul- tot plegat ens converteix en un dels països d’Europa amb un consum d’aigua embotellada més alt d’Europa.
Beguem aigua de l’aixeta. Per estalviar, per embrutar menys, i perquè els Manresans del segle XIV no van construïr la Séquia per acabar bevent aigua del Montse



El consum mundial d’aigua mineral es duplica en 8 anys

1. • Els països on la de l’aixeta és de més qualitat són els que més beuen en ampolla
2. • El Worldwatch Institute adverteix del cost mediambiental d’envasar líquids

MERCÈ CONESA – El periodico
BARCELONA

El consum d’aigua embotellada creix a un ritme frenètic. La producció mundial es va duplicar entre el 1997 i el 2005, segons va advertir ahir el Worldwatch Institute en la presentació del seu informe anual Signes vitals. Aquest informe revela tendències positives i negatives pel que fa a recursos naturals i l’aigua envasada hi apareix com un dels problemes del planeta. És, a més a més, protagonista d’una enorme injustícia social, perquè els grans bevedors d’aigua són els habitants de països rics i no els d’aquells llocs on l’aixeta –si n’hi ha– no dóna cap garantia sanitària.
“Pràcticament tres quartes parts del volum d’aigua embotellada al món es consumeixen en una desena de països on no hi ha problemes de subministrament d’aigua potable amb qualitat”, assenyala l’informe. Itàlia és el primer consumidor mundial per càpita i Espanya ocupa el cinquè lloc.
Els motius pels quals s’opta per aigua embotellada en lloc d’aigua de l’aixeta són múltiples: té més bon gust, per comoditat –a la feina, en reunions– o com a substitut d’altres begudes. A Espanya, per exemple, el 31% de l’aigua embotellada va a la restauració o hostaleria. Als Estats Units, on el consum és també alt però sense arribar al nivell d’Itàlia (un nord-americà en beu 99 litres a l’any, i un italià, 192), l’aigua embotellada, que no té les calories dels refrescos, satisfà els consumidors preocupats per l’obesitat.

250 VEGADES MÉS CARA
Els alts ni-
vells de consum indiquen que el preu importa ben poc als països rics. Un litre d’aigua envasada costa, com a mínim, 250 vegades més que un litre d’aigua de l’aixeta que compti amb totes les garanties sanitàries. A Barcelona, la companyia Agbar subministra un metre cúbic (1.000 litres) a 0,95 cèntims d’euros i, a la mateixa ciutat, una garrafa d’aigua de cinc litres no costa menys d’1,10 euros, comprada als supermercats que són més barats.
Pel que fa a qualitat, l’informe adverteix que l’aigua envasada “no sempre és segura o millor que la de l’aixeta”. “Les normatives –prossegueix– relatives a l’aigua embotellada en general són les mateixes que les que s’apliquen a l’aigua de l’aixeta, però més laxes pel que fa a determinats contaminants microbians”, almenys als Estats Units.
Hi ha un abús d’aigua embotellada, segons indica l’informe, que no deixa indiferent el medi ambient. “L’extracció excessiva d’aigua mineral natural o d’aigua de fonts per embotellar ha posat en perill cursos d’aigua i aqüífers submarins”. Però no és només això. La producció, l’embotellament, l’envasat, l’emmagatzematge i el trasllat d’aigua embotellada consumeixen importants quantitats d’energia. I per fabricar les ampolles fan falta milions de tones de plàstic elaborat a partir del petroli.

EL BON RECICLATGE
Per això no és gens estrany que en alguns països ja és més cara una ampolla d’aigua de PET (polietilè tereftalat) que el seu contingut. A qualsevol supermercat de Berlín, una ampolleta d’aigua de 33 cl. costa 0,12 euros i el seu envàs 0,25 euros. És clar que en alguns països, com Alemanya, l’envàs és retornable i s’ha de pagar una única vegada. Per això no és estrany que la recollida selectiva d’ampolles d’aigua per reciclar-les funcioni a la perfecció.
A Espanya això no passa i si el consumidor no és ecològicament responsable –diposita els envasos al contenidor pertinent– es poden trobar ampolles de plàstic llençades a qualsevol lloc.