Search Results for "Rellinars"

Itinerari 12 – Per les Fonts naturals de Rellinars

El recorregut està dintre del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Rellinars es mes gran per les Urbanitzacions que per el poble mateix. S’arriba per la Carretera de Terrassa a Castellbell, sigui amb vehicle propi o com en linea d’autobús.  Son moltes les fonts enregistrades pel seu municipi, bona part d’elles estan marcades amb una senyal blava, podem demanar a l’Ajuntament o a algun establiment per la guia i mapa de fonts i altres llocs d’interès del municipi. Les d’aquest itinerari, les farem a peu des de la primera font, la dels Carlets, Ens dirigim al quilòmetre 13,6 on una pista baixa fins la Riera de Rellinars, allí esta la abundosa font dels Carlets. Des de sempre ha sigut un lloc de reunió de la gent, per menjar o per omplir garrafes de la seva aigua que surt d’entre unes llesques de roques.

Font dels Carlets                                                                   Font del Conill

Des de la Font dels Carlets, seguim ara a peu traspassant la riera, fa una mica de pujada fins arribar a una explanada. Des d’aquest punt, creuem novament la riera per agafar el camí de la dreta que puja al costat del torrent de la Font del Conill, a uns 25 minuts, a la dreta del camí i molt amagada esta la Font del Conill. Es abundosa. Al costat del torrent avia la primitiva font. Tornem a la Riera de Rellinars i mes a munt agafarem una pista a la dreta, que al costat del Torrent de Saiola va fent una certa pujada, a uns 30 minuts, i a l’esquerra, trobem  un caminet que baixa a la Font de la Saiola, es una Mentirosa, sols surt aigua en èpoques de grans pluges i durant pocs dies.
Seguim pel camí que de ve a un corriol que va fent una suau pujada, fins trobar un altre mes ample que gira a l’esquerra i puja fort fins la masia de La Calsina, abans i a l’esquerra hem trobat la Font del Clot, de poc cabal amb aixeta. Deixem la font del Clot per seguir camí a munt, fins la masia derruïda de La Calsina.
La Font del Solitari , es una font difícil de trobar, cal paciència i al final s’arriba.  De al costat de la masia, surt un camí direcció nord, seguim  uns  minuts fins trobar a l’esquerra un sender que agafarem, direcció al torrent, baixarem una certa distancia per aquest, fins pujar una mica, on es troba la Font .

Font del Clot                                                                      Font del Solitari

Cal intuir el recorregut, esta a uns 15 minuts de la masia de La Calsina. Si a la primera vegada no la trobeu no us preocupeu,  nosaltres barem d’anar tres vegades fins trobar-la i fer les fotografies. Va ser  construïda l’any 1949, es de cisterna amb una aixeta que regula el seu cabal.

Retrocedim fins la Riera de Rellinars, agafarem el camí ample que fa pujada i ben marcat a la nostra dreta. Sense deixar-lo ens portarà a la masia de la Boada, passada  aquesta anirem per el camí ja mes pedregós de l’esquerra fins trobar en un lloc molt bonic pel seu entorn i la vegetació, on esta la Font de la Boada. La font esta a l’interior d’una arcada o petita  cova  i al seu peu tenim la bassa.

Font de la Boada.

En aquest lloc donem per finalitzat el recorregut, tenim que tornar pel mateix camí fins la carretera o a la Font dels Carlets on tenim el vehicle.
Aquest itinerari, caldrà fer-lo durant un dia, es de dificultat baixa , recomanem que els nens o  infants no el facin , donat la llarga durada.

Ramon Solé Lacomba



Itinerari 15 – Per les Fonts naturals de Terrassa

Inici del Recorregut : En tren o vehicle propi ens arribarem fins l’agregat de Sant Miquel de Gonteres, des de l’estació de RENFE, agafem un camí que baixa al Torrent de Gaià, creuem a l’altra costat (Dret), pugem per la  seva vora i a poca distancia està la Font del Bosc. En èpoques de sequera, aquesta font no raja. Per això, el camí d’entrada moltes vegades queda tapat per la vegetació.
Nosaltres l’hem desembardissat dues vegada.

Font del Bosc                                              Font dels Lladres
De la Font del Bosc, seguim torrent a munt, bona part de l’any baixa poca aigua, en canvií en època de pluges baixa com una riera ample d’aigua. A uns 20 minuts i a l’esquerra trobem la Font dels Lladres, en molts mapes la indica a l’altre banda. Disposa d’un tub molt gran, i poca aigua. Es considerada per la gent no massa bona. Seguim torrent a munt, es molt pedregós el seu recorregut. A uns 20 minuts, trobem la pista que ve de la carretera de Terrassa a Rellinars i que va a la Granja Can Font de Gaia, prenem la pista i en aquesta direcció, poc a poc va fen una certa pujada entre bosc, hem arribat a la balla de la finca,  deixant el camí ample que va pujant dintre del bosc, i rodegem la granja per fora, a poc agafem un camí que baixa directament al torrent, no el deixarem passem primer entre boscs i desprès, al costat d’uns conreus abandonats.

Font de la Roca
Tenim d’estar molt atents, quan el camí s’apropa al torrent un corriol fa una baixada fins la Font de la Roca. Si baixa molta aigua pel torrent, se ens farà molt difícil accedir fins la font que esta a l’altre costat del torrent.
Una canal porta l’aigua fins la font, no es de massa cabal.
Font de la Roca

Seguim el camí a uns minuts el deixarem per un corriol que fa pujada a uns 10 minuts, arribem a la Font de la Teula, on el camí s’acaba.
Es molt abundant, te en realitat dues fonts o punts diferenciats de sortida. L’aigua no surt directament d’una teula, si no, de tubs de ferro, sempre ja alguna teula solta per les rodalies de la font…

Font de la Teula     A                                        Font de la Teula    B

Aquesta font es dedica al Naturalista Fèlix Rodríguez de la Fuente, un senzill monument amb un cartell recorda la seva mort.

Tornarem pel mateix camí, fins la carretera de Rellinars. Agafarem direcció a Terrassa on a un quilòmetre trobarem un autobús urbà que ens portarà fins el centre de Terrassa. O be , tornarem a fer tot el camí fins Sant Miquel de Gonteres.
Dins del Municipi de Terrassa avanç tenia mes de 40 fonts naturals, en l’actualitat algunes ja no existeixen o estant completament seques.

Ramon Solé Lacomba